L'electró

L'existència de l'electró va ser postulada per G. Johnstone Stoney, com una unitat de càrrega al camp de l'electroquímica. L'electró va ser descobert per Joseph John Thomson en 1905 en el Laboratori Cavendish de la Universitat de Cambridge, mentre estudiava la conducta dels raigs catòdics. Influït pel treball de Maxwell i el descobriment dels raigs X, va deduir que al tub de raigs catòdics existien unes partícules amb càrrega negativa que va denominar corpuscles. Encara que Stoney havia proposat l'existència de l'electró. Va ser Thomson qui va descobrir el seu caràcter de partícula fonamental. Per confirmar l'existència de l'electró era necessari mesurar les propietats, en particular la seva càrrega elèctrica. Aquest objectiu va ser aconseguit per Millikan en el cèlebre experiment de la gota d'oli realitzat en 1909.
George Paget Thomson, fill de J.J. Thomson, va demostrar la naturalesa ondulatòria de l'electró en aconseguir de difractar els electrons en travessar una làmina de metall. El mencionat experiment va conduir a l'aparició d'un patró d'interferència com el que s'obté en la difracció d'ondes com la llum, provant la dualitat onda corpuscle la mecànica quàntica postulada en 1926 per De Broglie. Aquest descobriment li va valer el Premi Nobel de Física de 1937.
L'espí de l'electró es va observar per primera vegada en l'experiment de Stern-Gerlach. La seva càrrega elèctrica pot mesurar-se directament amb un electròmetre i el corrent generat pel seu moviment amb un galvanòmetre. Sis anys abans dels descobriments de Thomson, el físic irlandès Stoney havia proposat l'existència d'aquestes partícules, però no ho havia pogut comprovar. Com assumia que la partícula tenia càrrega elèctrica, la va denominar electró. Posteriorment, d'altres científics van demostrar experimentalment que aquestes partícules o electrons, tenen una massa 2000 vegades més petit que l'àtom d'hidrogen.